Marcs reguladors
ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT (OMS)
Segons el document “WHO Benchmarks for Training in Osteopathy” publicat per l'OMS en 2010:
“La pràctica de l’osteopatia és diferent d'altres professions sanitàries que utilitzen tècniques manuals, com la fisioteràpia o la quiropràctica, tot i que algunes de les tècniques i intervencions emprades, poden ser compartides”.
“L’osteopatia (també anomenada medicina osteopàtica) es basa en el contacte manual per al diagnòstic i el tractament. Respecta la relació de cos, ment i esperit en salut i malaltia; posa èmfasi en la integritat estructural i funcional del cos i en la tendència intrínseca del cos a l'autocuració. Els practicants de l’osteopatia utilitzen una àmplia varietat de tècniques manuals terapèutiques per a millorar la funció fisiològica i / o donar suport a l'homeòstasi que hagi estat alterada per la disfunció somàtica (estructura corporal), és a dir, les alteracions de la funció dels components relacionats del sistema somàtic; les estructures esquelètiques, artrodials i miofascials; i els seus elements vasculars, limfàtics i neurals associats”.
Norma Europea EN-16686:2015
L’any 2015 es va publicar la Norma Europea EN 16686:2015 sobre “Prestació d'assistència sanitària en osteopatia”.
Aquesta Norma va ser elaborada pel Comitè Europeu de Normalització (CEN) format en aquest moment per representants de 34 països i amb la mediació del CEN/TC 414 “Services of osteopathy”.
En aquesta, s’especifiquen els requisits i recomanacions per a la prestació d'assistència sanitària, la dotació d'instal·lacions i equips, la formació, i el marc ètic per a la bona pràctica de l’osteopatia.
La Norma estableix que “l’osteopatia és una disciplina sanitària de primera intenció i centrada en el pacient; que destaca la interrelació d'estructura i funció del cos, facilita la capacitat innata del cos per a curar-se a si mateix, i propugna un enfocament integral de la persona respecte a tots els aspectes de la salut i el desenvolupament saludable, mitjançant la pràctica del tractament manual”.
En la descripció de l’osteopatia s'especifica que “la pràctica de l’osteopatia utilitza el coneixement osteopàtic, metge i científic per a aplicar els principis de l’osteopatia al diagnòstic i tractament del pacient”, també que “el rigor científic i la pràctica basada en l'evidència” són una part important d'aquesta.
Defineix l’osteopatia com “una disciplina independent d'assistència sanitària” i que “es basa en els principis extrets de la fisiologia, anatomia i embriologia humanes i d'altres ciències biomèdiques”.
