L’osteopatia a Andorra, Europa i el món

L’osteopatia a Andorra està reconeguda com a professió però careix de qualsevol format de regulació. Els professionals dedicats a l’osteopatia estan emmarcats en el registre de professionals sanitaris però sense col·legi oficial, ni cap altre moviment associatiu que generi estímuls de desenvolupament de la professió.

L’article 75 de la llei 2002-303 del 4 de març del 2022 sobre “Els drets dels pacients i la qualitat del sistema de salut” va donar origen a la professió d’osteòpata. Des de llavors, l’osteopatia està reconeguda com a professió independent. Actualment, la professió de l’osteòpata (no metge) està regulada per llei i existeixen criteris acadèmics base per l’homologació d’aquests professionals. Des de l’Associació Francesa d’Osteopatia (Association Française d’Osteopathie, AFO) es va instar l’any 2005 al Consell d’Estat (la màxima autoritat administrativa) perquè s’aprovessin els decrets d’aplicació de la llei del març del 2002. La formació en aquest país pot ser de caràcter no universitari. Algunes escoles han validat la seva capacitació en el Directori Nacional de Certificacions Professionals (RNCP), que ofereix una estimulació del valor de l’experiència professional (equivalent a Nivell A britànica +5 anys, 300ECTS).

L’osteopatia està regulada professional i acadèmicament per la llei (The Osteopath’s Act) del 1993. Els professionals de l’osteopatia són professionals sanitaris de primera intenció (“primary contact healthcare practitioners”) amb una formació equivalent a nivell de Màster. Com a professionals de primera intenció, els osteòpates del Regne Unit poden diagnosticar, tractar o referir pacients com a professionals independents. Des del 2017 els professionals de l’osteopatia de UK estan reconeguts com a “Allied Health Professionals”. El General Osteopathic Council (GOsC) és l’associació de professionals o col·legi professional que s’encarrega de la regulació. Només els membres del GOsC estan legalment autoritzats a practicar l’osteopatia.

L’osteopatia és una professió sanitària independent inclosa com a tal en el Decree on Health Care Professionals (564/1994). El terme “osteòpata” està registrat des de 1994. Per a poder exercir com a professional de l’osteopatia, és necessària l'autorització emesa per Valvira (Autoritat Nacional Supervisora del Benestar i la Salut) i pertànyer al Registre Central de Professionals de l'Atenció que inclou a tots els professionals de la salut. La formació en osteopatia compleix amb els estàndards descrits en la Norma UNE-EN 16686:2015 implementada en aquest país des de 2016. Actualment existeixen 2 entitats acadèmiques que ofereixen aquesta formació: Metropolia University of Applied Sciences i Osteopatia koulu Atles. Des del 2019, els osteòpates formen part del National Digital Data Repository, un sistema integrat de bases de dades compartit per tots els professionals sanitaris del país i d'acord amb les vigents directives de protecció d'aquests. Segons la Health Care Professionals Act (No. 559/1994), l'Autoritat Nacional per als Assumptes Mèdic-Legals ha d'autoritzar, prèvia sol·licitud, l'ús dels títols dels professionals sanitaris de la UE dins de Finlàndia, una vegada verificat que la formació és equivalent a l'estàndard nacional. Font: Associació Finlandesa d'Osteòpates (Suomen Osteopaattiliitto Ry- Finlands Osteopatförbund Rf).

Des del passat 15 de maig de 2018 la professió està regulada com a sanitària i independent en aquest país. Durant aquest procés regulador es van utilitzar els documents “WHO Benchmarks for training in Osteopathy” i la Norma Europea UNE-EN 16686:2015 sobre “Prestació d'assistència sanitària en Osteopatia”. La proposta legislativa va ser aprovada per unanimitat en el Parlament Danès amb la totalitat dels 107 vots a favor. El Decret definitiu d'autorització per a la professió es va signar l'1 de juliol de 2018.

Danske Osteopater (DO), l’Associació Danesa d'Osteòpates és una associació professional que representa al voltant de 150 professionals de l’osteopatia i és Membre de la EFFO. Al voltant del 90% dels seus membres es van formar prèviament en Fisioteràpia, per posteriorment, canviar de professió i requalificar-se com a osteòpates mitjançant un programa formatiu de 5 anys a temps parcial (Tipus II segons la Norma Europea). El 10% restant es van qualificar seguint un programa Tipus I en altres països europeus.

En l'actualitat, el procés d'autorització està en la seva fase d'implementació. L'Autoritat per a la Seguretat dels Pacients (“Patient Safety Authority”) que pertany al Ministeri de Salut Danès és la responsable de l'expedició d'autoritzacions per a la pràctica de l’osteopatia. Els osteòpates qualificats Tipus I o Tipus II que compleixen els estàndards requerits poden exercir com a professionals sanitaris en primera intenció, als quals els pacients poden dirigir-se directament. El terme “osteòpata” està actualment protegit a Dinamarca.

Molt recentment, amb la Llei Nacional 3/2018, l’osteopatia ha obtingut el reconeixement de professió sanitària en aquest país. En l'actualitat s'estan elaborant els decrets d'implementació que identifiquen la capacitació, les competències i les qualificacions per a l'exercici de la pràctica professional.

Fins avui, l’osteopatia a Itàlia la practiquen osteòpates amb formació Tipus I i Tipus II impartida per institucions acadèmiques privades, algunes de les quals treballen en col·laboració amb universitats estrangeres. La llei 3/2018 contempla que la capacitació ha de ser impartida per les universitats nacionals.

El Registre Italià d'Osteòpates (ROI) és l'associació d'osteòpates més nombrosa i representativa del país. Va ser fundada l’any 1989 i compta amb més de 3.000 membres Segons el ROI, s'estima que hi ha uns 10.000 osteòpates practicant en aquest país.

La Llei 45/2003 d'Enquadrament Base de les Teràpies No Convencionals va establir les pautes per al reconeixement de l’osteopatia a Portugal. Aquesta professió va ser regulada l’any 2013 com una professió de primera intenció. Posteriorment, el 2015 es va realitzar el reconeixement de professionals amb l'atribució dels pertinents certificats professionals. És necessària l'acreditació per a la pràctica professional. L’any 2016, es van aprovar i van acreditar els primers graus en osteopatia i actualment s'ofereixen 7 graus universitaris en aquest país. El febrer de 2018, el nombre d'osteòpates ascendia a 805.

L’osteopatia està regulada pel Consell de Professions Complementàries a la Medicina (CPCM), que també regula unes altres 18 professions relacionades amb la salut. Actualmen,t no s'ofereix formació en osteopatia a Malta. Les qualificacions estrangeres estan subjectes a reconeixement d'acord amb la “Mutual Recognition of Qualifications Act” i estan aprovades per la National Commission for Further and Higher Education (NCFHE).

El codi de pràctica per a la professió de l’osteopatia es va publicar el març de 2013. En l’actualitat, hi ha 11 osteòpates registrats en aquest país.

L’osteopatia és una professió sanitària des del juliol 2018. En l'actualitat es treballa en el desenvolupament dels criteris d'acreditació per a la implementació de la Llei de Reconeixement Professional. En la mateixa es preveu la protecció del títol de “osteòpata” i serà requerida una autorització ministerial per a la pràctica professional de l’osteopatia. ALDO (Associació Luxembourgeoise donis ostéopathes) compta actualment amb 65 membres.

L’osteopatia encara no està reconeguda com a professió. Els pacients no necessiten ser referits (els professionals de l’osteopatia treballen en l’atenció de primera línia sense prescripció mèdica prèvia) i obtenen un reemborsament parcial del cost de l'atenció osteopàtica de la seguretat social o de les assegurances privades. El GNRPO representa només a aquells professionals que practiquen exclusivament l'osteopatia. És necessari un nivell equivalent a Màster per a poder-s’hi inscriure i actualment consta aproximadament d’uns 1000 osteòpates.

El títol d'osteòpata està protegit des del 13 de gener de 2013. L’osteopatia està reconeguda com a professió sanitària independent des del 7 de juny de 2016 i la formació acadèmica necessària per a l'obtenció de la titulació corresponent és equivalent al nivell BAC/A’ + 6 anys (nivell de Màster).

Encara que avui dia, no existeix una regulació específica de la professió, els osteòpates alemanys poden exercir en primera intenció en funció de la «Llei Heilpraktiker”, o en la seva condició de metges. L'Associació Alemanya d'Osteòpates, (Verband der Osteopathen VOD e.V.), va ser fundada en 1994 i actualment té 4200 membres. Aquesta associació és membre de ple dret de la OIA.

Els osteòpates a Noruega tenen un bon nivell de reconeixement públic i estan reconeguts com a proveïdors d'atenció primària de salut. Així i tot, es considera medicina alternativa per llei, ja que l'autorització d'aquesta pràctica encara no està vigent. L'associació més important (Norsk Osteopatforbund – NOF) compta amb 350 membres. Des de 2008 hi ha un programa de 4 anys a temps complet a Oslo, (Kristiania University College). Aquest programa està reconegut per les autoritats i els estudiants poden sol·licitar beques d'accés.

No existeix una regulació governamental específica de l’osteopatia, però la seva pràctica està permesa. L'Associació Osteopàtica de Xipre (Cyprus Osteopathic Association, COA) va ser fundada el 2008 i segueix els estàndards de pràctica professional i de codi ètic per a l’osteopatia establerts al Regne Unit (quan això és aplicable a Xipre). Dels seus 15 membres, 13 han estat registrats prèviament en el GOsC.

Actualment no existeix regulació de la professió. L'Associació Osteopàtica Panhelènica va ser fundada l’any 1992. Actualment aquesta associació té 30 membres, tots els quals es van formar prèviament a l'estranger (al Regne Unit, França, Bèlgica, Alemanya).

La professió no està regulada, i, per tant, el títol “d’osteòpata” no està protegit. La regulació i la supervisió de la qualitat professional estan en mans del Registre de Osteopatia dels Països Baixos (NRO). L'Associació Holandesa d’Osteopatia (NVO) està encarregada del desenvolupament de la professió. En aquest moment, es treballa durament per a elevar el programa formatiu al nivell EQF 6 (llicenciatura) i l'objectiu és començar al setembre de 2019 amb una osteopatia de capacitació acreditada per NVAO (ENQA). El registre compta actualment amb 700 osteòpates. L’osteopatia als Països Baixos és de lliure accés i està parcialment reemborsada per les asseguradores de salut.

La professió no està regulada. L’any 1983 es va fundar l'Associació d’Osteopatia Sueca (SOF), que actualment compta amb 300 membres.
Existeix una entitat acadèmica a Göteborg, la Scandinavian School of Osteopathy (SKOHS), que ofereix una formació de 4 anys a temps complet que porta a un BSA, validat per la Metropolia University de Finlàndia.

L’osteopatia està reconeguda com a professió sanitària independent segons la Llei 1131/2012. La Icelandic Osteopathic Association (Osteópatafélag Íslands) va ser fundada l’any 2002 i ha aconseguit que l’osteopatia sigui reconeguda com una professió de salut plenament registrada en el Ministeri de Salut d'Islàndia. El títol “d’osteòpata” està protegit i no és possible exercir a Islàndia si no s'està prèviament registrat en el Ministeri.

Segons el Registre d'Osteòpates de Rússia, la pràctica professional està restringida als Llicenciats en Medicina que han completat posteriorment la formació en osteopatia.

La medicina osteopàtica és considerada una medicina convencional i està degudament regulada. S’ensenya en 34 Universitats de 32 Estats. Segons la OIA Survey (2012), en aquest moment exerceixen als EUA aproximadament 82.500 mèdics osteòpates. Una anàlisi més recent de la American Osteoathic Association (AOA) eleva aquesta xifra a 108.118, fet que demostra un clar increment del nombre de practicants en els últims anys. De fet, durant el curs 2017-2108, el nombre d'estudiants matriculats es va elevar fins a 28.981.

L’osteopatia és actualment la professió sanitària amb major creixement en aquest país. Segons l’Osteopathy Board of Austràlia, al setembre de 2018, el nombre d'osteòpates registrats era de 2.388. Segons Osteopathy Austràlia els osteòpates són professionals sanitaris d'atenció primària i estan capacitats per a reconèixer les condicions que requereixen derivació a altres professionals de la salut. Tots els osteòpates completen una formació universitària mínima i acreditada equivalent a una doble llicenciatura o Màster. A més, estan obligats, per llei, a mantenir el desenvolupament professional continuat (CPD) de manera anual per a poder exercir, i han d'estar registrats pel govern.

L’osteopatia està reconeguda com a professió sanitària independent i de primera intenció. Segons Osteopaths New Zealand la durada dels programes formatius és de 5 anys. L’Osteopathic Council of New Zealand és l'autoritat reguladora establerta pel «Health Practitioners Competence Assurance Act” (2003). L'objectiu principal d'aquesta llei és protegir la salut i la seguretat del públic mitjançant la creació de mecanismes per a garantir que els professionals de la salut siguin competents i aptes per a exercir les seves professions. El títol d’osteòpata està protegit per la llei, de manera que només els osteòpates registrats en el Council poden fer servir el títol d'osteòpata i només els osteòpates que posseeixen un certificat de pràctica actualitzat poden practicar legalment l’osteopatia.