La Medicina basada en l’evidència representa la integració de l’experiència clínica, els valors del pacient i la millor evidència disponible en el procés de presa de decisions relacionades amb l’atenció mèdica del pacient. 

Es va originar a la segona meitat del segle XIX, significa l’ús conscient explícit, judiciós i raonable de les millors evidències científiques actuals per prendre decisions en el tractament de cada pacient individual. 

L’aplicació de la medicina basada en l’evidència converteix el procés pragmàtic d’utilitzar la literatura per beneficiar a pacients individuals, significa relacionar els signes clínics individuals, l’experiència clínica individual amb les millors evidències científiques obtingudes per la investigació clínica. 

L’evidència clínica externa port informar, però mai reemplaçar l’experiència clínica individual, i és aquesta experiència la que decideix si l’evidència externa s’aplica al pacient individual i, de ser així, com ha d’integrar-se una decisió clínica per decidir si coincideix i com coincideix amb l’estat clínic, la situació i les preferències del pacient i, per tant, si s’ha d’aplicar. y, de ser así, cómo debe integrarse en una decisión clínica para decidir si coincide y cómo coincide con el estado clínico, la situación y las preferencias del paciente y, por lo tanto, si debe aplicarse.