L’any 1864, un cop acabada la guerra de Secessió, una epidèmia de meningitis va matar a tres dels seus fills, fet que el va portar a qüestionar-se les certeses de la medicina del seu temps. En aquell moment, la medicina estava basava en l'ús fàrmacs de dubtosa eficàcia, com l'opi o el mercuri, remeis que sempre va considerar tòxics i nocius per a l'organisme.

Des del seu pensament religiós i racionalista, va considerar l'anatomia, fisiologia i patologia sota una mirada diferent. Va intentar buscar una nova medicina més concorde a les lleis de la naturalesa.

A partir del 1874, Still comença a exercir una nova medicina basada en l'enfocament manual que va denominar osteopatia. El principi fonamental el va resumir en una frase” L'estructura governa la funció”. El seu plantejament inicial, es basava a afavorir la correcció de l'estructura òssia, per a aconseguir una millora posterior de la funció orgànica. Segons les seves pròpies paraules: “L'anatomia és el primer, l'últim, i està sempre present”.

L’any 1875 es va traslladar a Kirksville, Missouri on va passar la resta dels seus dies. Les noves tècniques que ell mateix va desenvolupar, li van comportar un gran èxit, i van atreure un gran nombre de pacients. Still va passar a ser un personatge molt conegut en la seva època. Davant el ràpid increment de pacients i la creixent demanda de tractaments, va decidir finalment transmetre els seus ensenyaments per a donar cobertura assistencial a un major nombre de malalts. En aquest procés el va ajudar el Dr. W. Smith, un especialista en cirurgia que havia sentit parlar dels resultats de Still i va voler conèixer personalment les seves tècniques de tractament.

El 1892 van crear la primera escola d’osteopatia a Kirksville, la American School of Osteopathy (en l'actualitat Kirksville College of Osteopathic Medicine), i entre els anys 1892 i 1900 el moviment osteopàtic aconsegueix una importància considerable. A la fi del segle XIX, A.T.Still es retira de l'ensenyament publicant quatre llibres.

Entre els seus primers alumnes, va destacar John Martin Littlejohn, un brillant escocès posseïdor de quatre doctorats que pel seu treball com a periodista, s'havia dirigit a Kirksville per a entrevistar a Still, atès que la fama del “vell doctor” havia començat a estendre's per diversos Estats. Littlejohn, a més de periodista era metge especialista en fisiologia. Molt ràpidament es va convertir en la mà dreta de A.T. Still i curiosament, va anar al mateix temps estudiant i professor a l'escola de Kirksville, de la que finalment va acabar sent nomenat degà.

Littlejohn va afegir al programa acadèmic ciències fonamentals com la Química, i va destacar la importància de l'estudi de la Fisiologia per a la salut. Segons Littlejohn: “La Fisiologia és la porta d'entrada a l'immens món de l’osteopatia”.

La defensa d'aquestes ciències fonamentals el va portar a tenir freqüents discussions amb Still, perquè per a aquest últim el que realment importava era “l’estructura” mentre que Littlejohn sempre va insistir en la importància de “la funció” com a element principal. A conseqüència de les seves diferents visions de la medicina, Littlejohn va decidir traslladar-se finalment a Chicago, on va fundar The Chicago College of Osteopathic Medicine, que va arribar a ser una de les escoles més importants dels EUA.

A Littlejohn devem el desenvolupament d'una osteopatia més maximalista i global i especialment, l'aparició de tècniques com el T.G.O. (Tractament General Osteopàtic posteriorment desenvolupat per J. Wernham), el qual està basat en els seus propis estudis sobre la biomecànica humana i en concret, en l'acció que la força gravitatòria té sobre la postura de l'individu.

L’any 1917, Littlejohn va deixar Chicago i va tornar a Europa. Es va instal·lar a Londres, on va fundar la British School of Osteopathy. Aquesta escola passarà a ser la primera institució osteopàtica europea que continua vigent en l'actualitat.
El 12 de Desembre de 1917, Still, sobrenomenat ” el vell doctor “, va morir a conseqüència d'un accident basculo-cerebral. Tenia 89 anys.

Des de l'inici del segle XX fins a la meitat d'aquest, es va produir una tendència cap a l'objectivitat i el racionalisme en el camp de l’osteopatia; a això van contribuir sens dubte el mateix Littlejohn i l'aparició de la figura d'Harrison Fryette amb els seus estudis sobre la mecànica vertebral. Es realitzaven llavors tractaments amb un enfocament maximalista, deixant-se una mica de banda uns dels principis de Still: “Troba-ho, arregla-ho i deixa que segueixi el seu camí…”. D'aquesta manera, la major part dels tractaments d’aquella època es van basar en tècniques de manipulació directa o de thrust.

En el període entre 1950 i 1975 aproximadament es produeixen grans canvis en la visió que fins llavors es tenia de l’osteopatia, conseqüència del desenvolupament de nous enfocaments i de l'aparició dels tractaments cranials i funcionals. A això van contribuir sens dubte figures com a W.G.Sutherland amb la seva revolucionària visió de l'aplicació de l’osteopatia en el camp cranial; C.H. Bowles i H.V. Hoover amb la seva evolució cap a les tècniques funcionals; T.J. Ruddy i F. Mitchell amb les seves Tècniques d'Energia Muscular; L.H. Jones que va dissenyar les tècniques de Tensió-Contratensió, o Jean Pierre Barral que va centrar la seva atenció en el desenvolupament de les manipulacions viscerals.

L’any 1960 es va fundar la European School of Osteopathy (ESO), a partir de la unió d'un grup de reconeguts professionals entre els quals estaven J. Wernham, T. Dummer, T. Hall i P. Blagrave i que va servir de base per al desenvolupament de noves escoles de tota Europa.

En l'actualitat, hi ha una tendència de retorn cap a l'origen holístic de l’osteopatia (aparentment d'acord amb la concepció inicial per part de Still), fent-se igual èmfasi en els aspectes estructurals i funcionals tant des del punt de vista del diagnòstic com de la tècnica.

D'aquesta manera, cada tipus d'aproximació al tractament, s'ha desenvolupat en la cerca d'elements més subtils i precisos per a tractar lesions concretes; el que implica, que avui dia, l'osteòpata disposi d'una gran quantitat de tècniques per a, mitjançant aquestes, poder adaptar-se millor a cada pacient en particular.

L’any 1950, Paul Gény va fundar l'Escola Francesa d’Osteopatia, i des de llavors s’han obert escoles per tota Europa. Malgrat tots aquests esforços per avançar en la consolidació de l’osteopatia, la professió d'osteòpata no va obtenir un reconeixement i una regulació legal fins ben entrat el segle XX.

El 1992 es creen els Estatuts del Registre Europeu dels Osteòpates, avui dia, Federació Europea d'Osteòpates (EFO). El 1993, al Regne Unit, es reconeix a l’osteopatia com a professió independent i específica. Però no serà fins a l'any 2000 quan hi hagi una plena legalització de la pràctica osteopàtica.

L’any 1997 el Parlament Europeu vota la resolució Paul Lannoye sobre les Medicines No Convencionals, entre les quals es troba l’osteopatia, i insta als Estats membres de la UE al seu reconeixement (Resolució LANNOYE/*COLLINS 1997). Arran d'això es crea la Osteopathic European Academic Network (OSEAN), l'objectiu de la qual serà promoure la cooperació en la Formació Osteopàtica i desenvolupar un currículum acadèmic unificat a Europa. També es crearà el Fòrum per a la regulació de l’Osteopatia a Europa (FORE), que busca una unificació de criteris en l’àmbit europeu pel que fa a l’osteopatia. Amb aquesta fi el FORE i la EFO han sol·licitat al Centre de Normalització d'Ensenyaments (CEN) que creï un document que estableixi els estàndards de formació per als osteòpates. Aquest document està pendent d'aprovació des del 2015.

En el moment actual, alguns països europeus com el Regne Unit, Bèlgica, França, Suïssa i Portugal, seguint les recomanacions de l'OMS i la UE tenen reconeguda l’osteopatia com una professió sanitària independent, però a Espanya encara no està regulada. Esperem que amb la feina de tots això pugui ser una realitat en un futur pròxim.